Panellets i castanyes

Volem desitjar-vos que passeu una bona festivitat de Tots Sants i que la nit de difunts estigui ben acompanyada de castanyes, panellets, una miqueteta de moscatell i bones històries de por. I per anar fent boca, us convidem a llegir aquest relat que molt amablement

ens comparteix Raquel Ruiz de 4A, fet per a l'activitat de la matèria de català Un conte clàssic ben actual. Que tingueu uns dolços calfreds!!

" La Gretel s'aixeca cridant, hiperventilant i amb la gola seca. El somni de la bruixa, sempre somrient amb aquell somriure de dents brutes, havia tornat. En Hansel, per altra banda, acabava de trobar feina per a ell i la seva germana, la Gretel, que portaven a l'atur gairebé un any. Serien cuidadors d'una mansió pertanyent a una dona anciana. La mansió estava enmig del bosc, però no era la típica mansió terrorífica; de fet, era bastant bonica. L'anciana era una dona freda i seriosa, però va rebre els germans amb un gran somriure, un somriure que va deixar la Gretel tremolant pel record que aquest li provocava. No, no podia ser... O sí?

La dona els va ensenyar tota la mansió, fins que va arribar al menjador. Al centre hi havia una taula plena de menjars suculents que la dona va oferir als germans. La Gretel, tot i que sospitant, va acabar acceptant per l'entusiasme que reflectia la cara del Hansel. Van menjar de tot: carn, peixos, dolços... Feia tant temps que no menjaven així de bé... Però de cop i volta, una son terrible els va envair i els ulls se'ls van començar a tancar.

Quan la Gretel va obrir els ulls, no sabia si estava somniant o estava desperta. Tot el que sabia és que no podia moure el cos i que, davant seu, en una escena terrorífica, hi havia en Hansel a terra, essent devorat per la vella. Horroritzada i plorant, la Gretel pregà per despertar i sortir d'aquell maleït somni recurrent, mentre que la dona, o més ben dit, la bruixa, se li acostà i li murmurà a cau d'orella: - No pots despertar quan no estàs adormida".